Lluny de ses mentides
que no et queda ja ningú
i vas de pressa cercant una nova adreça
on trobar sa llum i no estar tot sol
per comprar sa sort.
I quan hi veus més clar
és quan te'n vas allà,
per darrere es campanar,
on vas anar a jugar
i vas saber plorar cada combat.
Lluny de ses mentides
que s´escampen en sa nit;
lluny de ses parides
que m´expliques perquè sí,
m´empassaré sa vida
sortiré en es carrer,
en es bar Ca s´Esmoranta tornaré.
Quan tenguis res a dir-me,
quan vulguis esperar,
si un dia t´equivoques
jo te vendré a cercar.
m´empassaré sa pluja,
pujaré en es terrat,
veuré caure ses hores d'amagat.
Dius que ja no tens
qui entengui es teus intents,
que de nit cauen
tots es somnis des passat;
i surts disparat per sentir s´espai
que se fa més gran.
I sents com vas perdent.
Deixar-se endur pes vent
és més fàcil que seguir.
Ja s´ha acabat de cop,
ja només tens records d'aquell estiu.