Lo violí de Sant Francesc
davant l’infant diví,
ronca la cornamusa,
sona lo tamborí,
la flauta hi espigneja,
la flauta i lo flautí.
La pastorella dolça
Francesc la vol seguir.
No té ferrets ni gralla,
gralla ni bandolí.
Cull dos bastons que troba
llençats vora el camí,
se’n posa un a l’espatlla
a tall de violí,
passant l’altre per sobre
com un arquet d’or fi.
Lo violí és de freixe,
l’arquet d’un brot de pi,
mes en ses mans sagrades
gran música en sortí.
No n’ha d’eixir de música,
si els toca un Serafí?
Autor(es): Jacint Verdaguer,Joan Josep Mayans