Màgia
El meu cor s'ha convertit
en el barret de copa
d'on es treu el colom,
o bé el llumí,
o el rei d'oros o la sota,
o potser un núvol de setí.
El meu cap s'ha convertit
en tresor de pirata
d'on es treu la maragda
o el robí,
o l'argent o bé l'escata,
o aquell diamant més fi.
Màgia,
tu fas màgia amb els teus dits,
màgia,
tu fas màgia amb els teus llavis
i quan t'escolto parlar
els sentiments se m'enreden
i el meu cos es torna savi.
El meu món s'ha convertit
en cavallets de fira
donant voltes i trobant
sempre a la fi
flors de l'arbre de la vida
i mai no es fa de nit.
Tota jo m'he convertit
en la font embruixada,
d'on per art d'encisament
tu has fet sortir
guspira amagada,
el millor de mi.
Autor(es): Guillermina Motta