Mare
Mare, ja he tornat.
El que era un somni s’ha fet realitat.
Mare, quan entro a casa, tot és al mateix lloc, com esperant-me.
Sembla com si hagués marxat ahir.
Però tu, mare, t’has fet gran,
el temps t’ha tenyit de blanc.
Però ara, rere les arrugues, veig com èpoques més dures
moren mentre m’estàs somrient.
Mare, ara tot serà diferent.
Mare, no surts a passejar?
Mare, tot fora és tan clar…
Mare, deixa que els rajos del sol penetrin el teu dol
i amainin la tempesta del teu cor.
Però tu, mare, de què tes por
si ara ja ha passat tot?
Ja no hi ha crits ni amenaçes, sóc aquí, ja hem sofert massa.
Cal mirar endavant, ja sé que és dur…
Però, mare, no ho podré fer sense tu.
Cor:
Ella somriu, l’ha trobat tant a faltar…
Quants cops s’ha dit que ha de tornar a començar?
Però encara plora aferrada al coixí
quan torna a somiar que encara viu el seu marit:
li fa un petó, li demana perdó
i es perd en la foscor.
No vol pensar que el seu fill la va salvar.
Quan ho fa s’horroritza i, un cop més, torna a resar i diu:
Mare:
Déu, oh Déu meu, tu que ets gran, poderós:
tingues pietat i accepta’ls a la Glòria als dos
i dóna’m força perquè al nen pugui estimar
perquè no el sé perdonar.
Cor:
Amén.
Autor(es): Projecte 34