Menja i calla!
tots els adults són l’hòstia, i no te creuen mai.
Diuen que ets massa petit, que és pas del teu atge,
que te quedis tranquil i facis pas tapatge.
Fastigosa infantesa,
I us dic pas a taula: Menja i calla!
«No tens edat per fer això!, no responguis! Quin tupet!,
Agafa bé la forquilla!, el mocador que n’has fet?
Sall d’aquí, alé, raspa! Els deures, els faré jo?»
És espantós com me tracten, un nin ben parit com jo.
Fastigosa infantesa,
Senti venir la rondalla: Menja i calla!
Els cal sentir entre ells, el dissabte a la nit.
És el dia sagrat on vénen els amics.
Les dones parlen de malaties, de roba o de cuinar,
i els homes sempre del servei militar.
Fastigosa infantesa,
Tinc pas cap vida privada: Menja i calla!
Autor(es): Carles Sarrat