Més roig
posa't de peus i mira el que tens
aquí al teu costat.
Abans de venir al món
tot era millor i no hi feia pudor
tot ha canviat.
Només cal una mirada
per veure molt clar
tot el que passava.
No sé si se'n adonaren
que amb el mal que així feien
pitjor ens tornaren.
I pensar que l'home
ara es creu tan home.
Varen caure algunes fulles
i era el cel de color plom
i aquell color vermell
i aquell verd agonitzant.
Quan veus que el món
es torna boig, voldries fer ...
però és què no pots!
Més roig, tacat de sang
de gent sense cor,
més que ha perdut
tot el seu encant.
Més roig que va arribar
amb lleis infernals
d'aquells que obliden
que també són, que també són animals.
I els pobres van morir
pensant un perquè i pensant "jo què he fet?"
i no van descobrir
que aquests són pitjors,
que assassinen per diversió.
Correu animals, ja res no us pot treure de tant trist final.
La muntanya perd l'encant,
esquitxada per la sang.
Màgia destrossada
per un ésser que se'n diu humà ...
Quan veus que el món es torna boig
voldries fer...
però és que no pots!
Màgia de la tarda,
màgia amb llàgrimes de sang
que ens farà pensar qui som.
Quan veus que el món es torna boig
voldries fer...
Autor(es): Ramon Bassa,Pemi Rovirosa