M'he trencat el cor
Buscant la quietud, d'un món encisador…
Creient amb les Fades, i olors de les flors…
M'he trencat el cor…..
Cercant bé l'amor, com un ideal…
Donant el millor, que podia atorgar…
M'he trencat el cor.
Vaig emprendre un camí…
que girava entorn meu…. lentament.
Amb una llum de fanal, il·luminant el present.
Sense demà!
D'una illa llunyana, venien senyals,
Paraules que el vent, les podia fer volar.
M'he trencat el cor.
Dolor tan profund, com el de l'amor,
Dintre meu resta amagat, sense soroll!
M'he trencat el cor.
Paraules ben mudes, silenci preciós,
Entre les quimeres, plors i dolors.
M'he trencat el cor…
Aspre és el tacte, de l'amor que és perdut.
Trista l'espera, quan no ni ha retorn.
M'he trencat el cor…
Ferides ofertes, quan torna el record.
Dolça la mel, dels petons de consol.
Lluna no deixis, que torni a tenir por!
Perquè un dia….en vaig trencar el cor!
Autor(es): Josep Mª Baulenas