Miques
Ell vol sentir es vent a sa cara.
Juga molt fort.
Es llistó és amunt.
Ja deu haver endevinat
es seu futur.
De tant en tant, mira cap enrere,
tot el que ha deixat darrere sa barrera,
i es veu content,
es seu pas sembla ferm,
però es cap li vessa de dubtes
i no li agrada gens.
És tot incert,
ara només hi ha miques.
Quin llarg desert
que dol i el torna autista.
De riures i jocs,
un bagul buit.
Sa vida li corre a empentes,
té coll d'embut.
Autor(es): Cris Juanico