Miracles ambulants
Si poguéssim veure el que hi ha dins d'aquest segon encès…
Potser és el cel?
Ara ja no vull dormir mai més, i quan dic mai és poc… poc o sense tu!
I a poc a poc, mastegant la sort… a poc a poc, fugint d'aquest món
Les hores són colors i em sento tan a prop del sol
Les modes són olors que vénen i se'n van… com tu!
Si et jurés somriures estel•lars a canvi d'un sol ball en un palau nevat?
No vull deixar-te mai més… i quan jo dic mai és mai en mans de l'atzar
I a poc a poc, mastegant la sort… a poc a poc, mastegar-te del tot!
Les hores són colors i em sento tan a prop del sol
Les modes són olors que vénen i se'n van… com tu!
Treu el vestit del calaix, bufa la pols i l'ansietat! És un vell vestit de mag?
Només calia un xic de màgia i menys desgràcia…
Ara estem preparats per al viatge sideral d'un gran petó
Quina sort, som miracles ambulants! Quina sort!
Les hores són colors i em sento tan a prop de tu
Som un cop de sort, miracles ambulants
Podria ser millor aquest segon?
Amb l'univers i tu dins un llençol