Mirant estrelles
de la Mediterrània,
de més immensitat
desert de cel en terra,
vent de la tarda i aigua negra
alba o llum de nit..,
si m'estimau, callau, mies ondes
més enllà de la mar de l'Alguer,
un vent aspre de terra
m'acaricia els cabells
més enllà amb el vent de Ponent,
guanyaré les estrelles, mės enllà de l'Alguer
quan arribaré,
siguerà casa i mans obertes.
Terres, terres de mar,
de la Mediterrània,
de més immensitat.
més enllà de la mar de l'Alguer,
un vent aspre de terra
m'acaricia els cabells
més enllà amb el vent de Ponent,
guanyaré les estrelles, mės enllà de l'Alguer.
Autor(es): Franca Masu/ Antonio Arca/ Marcello Peghin,Franca Masu/ Marcello Peghin