Mònica
Quan de temps t'hauré buscat pel meu carrer
I explicat com vaig fer la meva cançó,
Però la sort m'ha abandonat en un racó
Mònica que no m'han fet pas gran els anys
Més aviat han estat sempre els desenganys
Un gat vell que ha perdut l'ombra dels encants
Un amant de tothom i de ningú he estat.
M'he passejat entre les boires
M'he vençut pels plaers més febles
D'un got de vi un cos planer.
Dibuixa'm Mònica un somriure ben obert
No te'n vagis perquè jo
M'he perdut en el teu bes
Escolta'm Mònica abans de que sigui tard
Sinó hauré de marxar aviat
Tan se val si no vens diga'm adéu.
Mònica un nom tant aprop i tant llunyà
Se'n va anar quan l'acabava de trobar
Jo el valent que no em volia enamorar
Sempre caic on no m'hauria de ficar
Mònica només serà aquesta cançó
Doncs sé bé que la vaig perdre en un racó
No sé bé si va ser un mal o va ser un bé
Mal d'amor que no enamora a qui convé
Autor(es): Santi Vendrell