Montgòlia
Montgòlia, Montgòlia, Montgòlia.
A recer d'un roc pelat (alguns diuen que muntanya) potser trobaràs un fosc i mullat avenc que baixa. Et convidem a baixar, sense por mirar arrere, que el que allí te trobaràs no t'ho ensenyarà cap mestre.
Montgòlia, Montgòlia, Montgòlia.
Hauràs de passar un riu sempre amb bona companyia. Tindràs una llum que et guia per senders plens de caliu. Corren venes per la terra, corredors d'eco i misteri, plens d'espills i imatges dobles: somnis d'ombres les persones.
En veu baixa sentiràs que Montgòlia també et crida, i voldràs els seus secrets, la joia d'aquella vida. No la podràs descobrir perquè sempre hauràs tornat, i jo dic i cante Glòria!, Glòria als herois de Montgòlia!
Montgòlia, Montgòlia, Montgòlia.
Autor(es): Ovidi Twins