Moro errant
Dus l´abric tatuat
d'estació,
de trenc suat,
avui t´he vist assegut
en un banc d'un parc
moro errant.
N´hi ha que es pensen que neixen ensenyats
i a cops de ploma fan país
val més la llàgrima del teu fill petit
que tots plegats!
He vist els teus ulls brillants
com l´or xapat
que vas venent,
com l´or xapat que vens pels bars
moro errant!
N´hi ha que es pensen que neixen ensenyats
i a cops de ploma fan país
val més la llàgrima del teu fill petit
que tots plegats!
El blau del mar et du records
records amargs
llàgrimes gust de salat
moro errant!
N´hi ha que es pensen que neixen ensenyats
i a cops de ploma fan país
val més la llàgrima del teu fill petit
que tots plegats !
Et veig jugar amb el teu fill
ben engrescats,
s'atura el món perquè pugueu
riure plegats
moro errant!
N'hi ha que es pensen que neixen ensenyats
i a cops de ploma fan país
val més la llàgrima del teu fill petit
que tots plegats!
Autor(es): Ton Rulló