Morts vivents
Mirant al horitzó
Companyia d’un cigarro
és la meva única calor
Una soga al coll
No tinc por
Desafiant la mort
Així soc jo
L’agulla li vaig clavar i el disc començà a girar,
la brisa transformada en melodia endimoniada
De les tombes i desperts,
dançaven els zombis verds
amb la mirada clavada a l’emissora abandonada!
ÀNGEL NEGRE DEU DEL SO
DES DE LA CABINA QUI MANA SÓC JO
EL TERROR DE L’EMISSORA
ESCALFANT CERVELLS A COPS DE POTÈNCIA SONORA
I un llamp contra l’antena,
terratrèmol que obre el terra
vibracions i ones flotant sota la lluna plena
Avui trencaré el silenci de la nit amb la calma d’un ésser posseït!