Mostres es nas
Cercant sortida, un horitzó.
És sa meua mentida, és es meu record,
és sa meua vida, és es meu tresor.
Afligit per no trobar,recollit i abatut,
sembla que estic perdut.
I he estat molt de temps, quasi sense alè,
esgotat de sa vida i sense remei.
I en un cop de sort, quan em creia perdut,
t'he vist a tu.
I estàs somrient,
d'una bufada es vent t'ha despentinat,
i amb cara innocent
deixes anar aquella cara que em fondrà.
Mostres es nas...
Pes carrers empedrats on ses parets guarden es secrets
ara veig una imatge: Jugant, només erem fillets,
i des d'un cap de cantó tu me miraves de reüll.
T'he vist a tu...
I estàs somrient,
d'una bufada es vent t'ha despentinat,
i amb cara innocent
deixes anar aquella cara que em fondrà.
Mostres es nas, jugues sempre d'amagat.
Perla salvatge me tens ben enredat.
I amb ses mans buides ara torn a anar on érem tots
ses pedres sembla que esperen a tornar a jugar de nou.
Ara som jo qui mira des d'aquell cap de cantó,
esper que surtis tu, només tu.
I avui encara somrient,
d'una bufada es vent t'ha despentinat,
i tu amb cara innocent
deixes anar aquella cara que em fondrà.
Mostres es nas, jugues sempre d'amagat.
Perla salvatge me tens ben enredat.
Autor(es): Cris Juanico