Motius per ballar
i la ciutat encara era nostra
els nens berenaven rajos catòdics.
Quan ens van regalar una consola
als debats deien que era una droga
i que els jocs de rol creaven psicòtics.
Quan s’apropava el canvi de segle
i la nit ens gratava el ventre
ser diferents ens va fer invencibles
L’embriaguesa era un procés acceptat, un fet cultural,
disfressar-se un deliri anormal, per a molts preocupant.
I com fusellers avançant a repics de timbal
esquivem la deriva dels anys
esguardats pel desenllaç,
reinventant els motius per ballar.
Quan el petroli inundava les costes
i els balcons rebutjaven les guerres
els tirans ens van fer entusiastes
Quan l’amor feia esgarrinxades
i despullant la bondat ens cremàvem
els versos bonics es van tornar agres.
El nihilisme va ser l’últim penó per seguir creient,
enterrar els projectes frustrats i veure’ls germinar
I com fusellers avançant a repics de timbal
esquivem la deriva dels anys
esguardats pel desenllaç,
reinventant els motius per ballar
La visió d’algú sopant cada nit,
un passeig parlant
La successió d’actes tant quotidians ara ens fa ballar.