Nascuts al mateix temps
En una solitària nit
Tant sols reflexes, del meu desitj
Tu te'm apropes, sense cap neguit
Dintre del somni d'un estiu.
Per un carrer vens, amb la foscor
I sents el batec del meu cor
La lluna enlluerna, la clara visió
D'on varem néixer, al mateix temps.
Ni…una nit més. Ni…..un petó tant sols
No! Ja ni ha prou!, d'aquest joc tant boig..
Requereix, massa passió, i confon..els sentiments
Vares vindre, com pluja d'or, érem tant joves…
Sense saber-ho tot..
I al cap d'amunt
On la vida posa a prova el seny
Rés no tens, si no has posat empeny
On varem néixer, al mateix temps
Em vares..posar entre el cel
Entre la espassa, i una paret…
Oh! Nena, el foc del cor, encara crema avui
Vares ser pluja! Vares ser vent!
Llum de ponent, estel d'orient
Oh! Nena, els sentiments, encara no….s'han tornat pedra.
Dintre del misteri infinit….
En la brum osa xarxa del destí….
Pots quedar-te, amb el que resti de mi
Doncs varem néixer, al mateix temps
Autor(es): Bob Dylan