Nàutica

Coriolà


Quan els vespres es tornen blau marí i els nostres cossos s'alcen com dos pins i obren les branques al sol amb sanefes, colors, i els raigs que queden reboten al teu front i com una serra et desplegues, vestida d'or, d'algues, estrelles, volcans just a punt d'esclatar

I encens els camins i rius, el mar com un llençol, els submarins amagats, els núvols i els vaixells, les línies de la mà, i tots els grans oceans.

Serem de l'aigua i de pedres d'espigó, de vela llatina empesa, castells i turons. De veus que no poden callar el seu crit fantasmal.

I si ballem amb seitons, melves i esturions i acompanyem l'orada d'argent al nedar. I si s'enreden els congres als braços i als peus i com taurons dominem tot el fons d'ultramar.

I encens els camins i rius, el mar com un llençol, els submarins amagats, els núvols i els vaixells, les línies de la mà, i tots els grans oceans.