No despertem d'aquest malson etern
No despertem d'aquest malson etern
I cada dia que fitxem fem més ferm aquest infern
Codis de barres
Treballadors competint per guanyar la setmanada
Sense lluitar perquè aquesta està mal remunerada
Ni perquè la dona ja està dos cops esclavitzada
I és que ja no queden terres per remoure amb l'aixada
Transvasament per jugar al golf aigua malbaratada
Brutalitat, tortures, només pau encanonada
Que s'estengui la revolta a tots els barris intifada
Formes part de l'estadística com els morts d'un andami
però és que al teu funeral no hi ha ningú vestit d'armani...
Són sindicats, venen treballadors com ho fan els corsaris
i tu només vius per treballar, però no t'enfadis
Estàs casat amb un banc, ai quin feliç matrimoni
No és cap pseudònim el teu nom és anònim
El millor que pot passar és que s'esborri...
Potencialitats anul·lades pels qui escriuen la història
Que són pares dels actuals informadors que neguen la nostra memòria
I tots a punt
Volem colors pels nostres ulls
Que no ens apaguin més la llum
Ni que ens enganyin amb més trucs
Ben bruts que camuflen dins una promesa de futur
De comoditats i prosperitat, són banalitats sense identitat
I tot el que això avui representa
És cremar tot bosc és matar la terra
Si no fem enrere això no té espera és una condemna, aquí no hi ha treva
Fugim de la guerra, trenquem la ceguera que forada la nostra esfera
I no hi ha temps a perdre
No despertem d'aquest malson etern
I cada dia que fitxem fem més ferm aquest infern