No és l'hora de marxar
en els seus ulls ho pots notar,
sempre jove ella ha estat.
De vegades del més enllà, li diuen que se n'ha d'anar
tenen pressa ja ho sé.
Sap que l'esperen, però hi planta cara,
encara té forces per lluitar.
Agafada de la meva mà somriu, aixecada ja,
un altre cop amb mi està.
Sent com ploren que se'n va,
però sap Déu que no és veritat,
es pregunta si ara ja, ens hauran de separar.
Si la mort em ve a buscar,
jo no cauré als seus peus,
no és pas l'hora de marxar,
molts camins he d'agafar.
I ara dóna el saber a la gent,
de tot el que ha fet bo o dolent
per morir més dignament;
mil històries viscudes, mil consells per anar tirant,
mil secrets per amagar.
Sap que l'esperen, però hi planta cara,
encara té forces per lluitar.
Agafada de la meva mà li diuen que se n'ha d'anar,
un altre cop amb mi està.
Sent com ploren que se'n va,
però sap Déu que no és veritat.
Es pregunta si ara ja, ens hauran de separar.
Si la mort em ve a buscar...
Autor(es): Pemi Rovirosa