No ets el millor
em fa trepitjar la teva sobèrvia,
clínia i física paralítica ment,
cervell que no serveix
si no és en servei de l'agonia dels altres,
pollastre, desastre, ets incapaç de contar els astres...
Perde't, fot el camp,
no necessito la teva ombra
en tinc prou amb aquells que em respecten...
ja no m'afecta la teva mirada infecta,
calculada, dissimulada,
simplificada amb un gest tan fàcil com aquest.
Ja m'ho deia ma mare: no te'n refiïs d'aquells
que alguna cosa amaguen a la butxaca
segur que allà hi tens alguna estaca.
I també en saps de fer cara d'àngel
quan el que vols és només
follar-te la pava que t'aguanta, santa, canta,
sigues si t'has currat les coses com un altre, si t'has deixat la pell, ja!! i una merda!!
La teva ànima només té esquerdes
per on hi surt la dignitat
que mai no s'ha de perdre.
Sento que crida el món
vull plorar com tothom
però n'he d'aprendre sol,
per a poder ser jo.
Frustració, repressió,
és del que vols que parli aquesta cançó?
Vols que et digui que ets el millor?
Doncs no! Aquest sóc jo!
Encara que a algú no li interessi així és,
en català, anglès. francès o xinès
i fins i tot... en espanyol!
Coneixe'm, explora'm,
i no critiquis sense saber
si davant teu hi ha un sord o un cec.
Un amic, aquí estic, tac-tac-tac-, tic-tic-tic...
el rellotge el meu esperit és el que marca el meu destí
i encara més... canvio de cara cada més
avui del dret, demà serà del revés.
Tu què creus?
Que no camino amb els peus?
És que no ho veus? Me'n faig creus!!
Autor(es): Pere Crim