No Fa Tant


Primavera del 68, primer la Sorbona, després tot París
A Moscou l'octubre és fred, la classe obrera crema el Palau d'Hivern
Barcelona la rosa de foc, Catalunya llibertat o mort!
Londres 1977, cuir i cadenes fuck the establishment!

I penso que no fa tant,
em pregunto si tornarà.


A Lisboa, adults i nens, carreguen les armes amb clavells
als carrers de L'Havana, posa fi a l'imperi el comandant
Palestina, Intifada!, David s'aixeca contra Goliath
a Belfast un sol crit, República Irlandesa únic destí


I penso que no fa tant,
em pregunto si tornarà.


Cada dia escolto, que tot s'ha acabat
Escriuen la Història deixant capítols en blanc
La nostra memòria, ens diu la veritat
El nostre futur, com abans, a les nostres mans.

I penso que no fa tant,
em pregunto si tornarà.
I penso que no fa tant,
em pregunto si tornarà.