Noia a Formentera
del teu cos nacarat,
noia de la magnòlia
i de cabells daurats.
Et busco entre la fosca,
em dones tu la mà,
el teu perfum em sembla
olor de bosc i mars.
Amb tu vorejo l'illa,
m'aturo en un tancat,
contemplo la nuesa
del teu vestit tan llarg.
Dansem al clar de lluna,
morim en un sembrat
i en el coixí de l'ona
xuclem la sal del mar.
Duus una diadema
que et volta tot el cap,
la teva passa altiva
t'allunya enllà del prat.
Ets tota d'aquesta illa
i véns de mil ciutats,
al front duus una rosa
al pit un bell brodat.
Vindran dies de pluja,
s'esberlarà la mar,
noia de Formentera
tu m'acompanyaràs.