No ho pensis més, ja està bé!
De rés serveix fer-se tantes preguntes
Si a cap d’elles no respons...
De rés serveix viure vides de l’altre gent
Deixant la teva en un racó
Quan canti el gall, demà de bon matí
Per el finestral, em veuràs partir...
Tu ets la raó de que emprengui un nou indret
No ho pensis més, ja està bé!
De rés serveix que em vulguis ple de llum, nena!
Si sempre estem en la foscor!
De rés serveix que em vulguis ple de llum, nena!
Si el camí nostre, ja es dubtós…
Voldria sentir, un motiu molt més fort
Per quedar-me, i no anar a un altre lloc
Mai hem tocat el fons, dels nostres sentiments…
No ho pensis més, ja està bé!
De rés serveix que cridis el meu nom, nena!
Com mai avant ho vares fer...
De rés serveix que cridis el meu nom, nena!
No puc sentir-te plorar més!
Mentre els meus passos, enfilant camí avall
Penso en la forma que jo vaig estimar
Et vaig donar el meu cor, i vaig quedar-me ofegat…
No ho pensis més, ja està bé!
El meu camí el penso fer tot sol, nena!
No puc saber on aniré…
I dir que ho sento, seria massa fred, nena!
Tant sols diré, que et vagui bé…
Cap dels dos pot dir, que ens equivoquem
Ha estat una experiència, amb moments molt conscients
Ni tu, ni jo, hem perdut el temps...
No ho pensis més, ja està bé!
Autor(es): Bob Dylan