Només 17
Mai no havia sentit tanta buidor
i aquell terra podrit li feia por
tancat al castell de Burriac.
Condemnat a la forca per robar
una gallina mig morta en un hostal
la fam és més forta que mai.
Només són disset anys
i el sol se’n va
i tu crides que no vols morir.
Només són disset anys
i et sents cansat
de viure la vida de costat.
I penses “qui tingués ales per volar...
el fang no m’arribaria als genolls
llevar-se sempre amb l’aigua al coll”
I un gran corb s’ha aturat al finestral
i tu apretes els barrots amb les mans
uns ulls que es miren en la nit.
Només són disset anys
i el sol se’n va
i tu crides que no vols morir.
Només són disset anys
i et sents cansat
de viure la vida de costat.
Però avui ha arribat l’hora de morir
uns soldats han obert el forrellat
i amb un grinyol tot ha callat.
Però la cel·la ja és buida
és massa tard,
no hi ha res ni ningú per escanyar
només dues plomes sobre el fang.
I sota un cel de plom el sol se’n va
i tu crides que no vols morir
però avui fas vuitanta anys
els cabells blancs
i un gran ocell negre al teu costat.
Autor(es): Trenkaband