Només es temps
ja no et sé donar res més i et promet que ho intent.
Ha canviat es color com un bosc en tardor i d’estar sempre igual ara mos ve de nou.
Què hem de fer per acabar i no haver de patir-hi més?
Si encara mos miram i per un petit instant es torna a encendre aquell record de tu i jo.
I ara que hem hagut d’apagar es foc, vora els peus queden ses cendres,
que es vent remou, però només es temps se les pot endur.
Des teus ulls i galta avall regalima sa foscor,
que ha rajat fins fer bassal i mos hi hem negat.
I ara que som al fons i hi som els dos, i no se sent cap més remor,
què senzill és escoltar i què difícil és saber lo que dir
Si encara mos miram...
Autor(es): Joan Torres Ripoll,Joan Torres Ripoll/ Jordi Cardona