No parlo! Sols canto!
Mentre sortia ja de nit del jardí místic
Les flors marcides, penjaven del raïm,
Passava per la Font de cristall líquid…
Algú, cridava perquè jo el sentís…
No parlo! Sols canto!
Per aquest món tan ple de dolor…
Cor pres! I amb tants anhels…
Ja ningú en aquest món, ho pot saber.
Diuen que l’oració guareix ferides
Dins el cor hi pot haver un esperit vil!
Vull estimar a tothom sense cap mida…
Oh! Mare, no resulta tan senzill!
No parlo! Sols canto!
Per aquest món tan ple de dolor…
Cor pres! I amb tants anhels…
Ja no hi haurà cap pietat, si tu et perds.
N’estic molt cansat de tanta lluita!
He plorat! I tinc els llavis ben secs…
Si trobo els enemics dormint sense esme…
Els sacrificaré allí mateix!
No parlo! Sols canto!
Per aquest món tan ple de dolor…
Cor pres! I amb tants anhels…
Caminant amb la pesta entre ciutats!
El món sencer és com si estigués en venda!
Tot és dintre de l’especulació…
Seràs foll! Si no entres en el joc de merda!
I si caus, et saltaran tots al coll!
No parlo! Sols canto!
Per aquest món tan ple de dolor…
Cor pres! I amb tants anhels…
Algun dia agrairàs tenir-me a prop!
Voldrien amb riqueses entabanar-te…
Podries caure-hi en tot moment!
Vull fer jo la darrera jugada…
La mort del meu pare venjaré!
No parlo! Sols canto!
Per aquest món tan ple de dolor…
Cor pres! I amb tants anhels…
He de treure, el teu nom, del meu cervell.
Tots els meus estimats companys de vida
Saben que és bo, el camí que vull seguir…
Practico una fe, que el temps oblida!
No hi ha altars per cap camí…
No parlo! Sols canto!
Malalta està la mula, i el cavall cec!
Cor pres! I amb tants anhels…
I pensant en qui vaig deixar fa temps!
El cel està radiant en el migdia!
La fama i l’honor són eventuals…
El foc es va aplacar, però la llum brilla!
Qui diu, que el Cel no m’ha ajudat?
No parlo! Sols canto!
I porto tot el dolor del món…
Cor pres! I amb tants anhels…
Caminant amb el punt flac, dels meus talons.
El patiment del món no té termini…
hi ha llàgrimes per tots els recons…
No estic jugant, tampoc estic fingint!
Ni vull sembrar falsos temors…
No parlo! Sols canto!
No ni ha descans, des de fa moltes nits…
Cor pres! I amb tants anhels…
Camino fins a ser un punt a l’infinit.
Un dia, passejant pel jardí místic…
Amb la calor, d’un jorn de ple estiu…
Disculpi! Senyora… vostè m’excusi…
No hi ha ningú! Que cuidi ara el jardí…
No parlo! Sols canto!
Camí a munt, fins dalt d’aquell turó…
Cor pres! I amb tants anhels…
Fins al darrer recó del fi del món!