No res
voldria que se'm quedés
demà d'aquesta història
que ja no val res.
Tot va començar quan un matí d'estiu,
a prop de la mar, ells hi van fer niu,
allí, com un somni, per aquell any,
no els arribà mai ni tardor ni hivern.
Amb la primavera
tot es tornà clar,
també llur destí el portà la mar,
era un matí d'estiu i ell se'n va anar:
sobre un gran vaixell a perdre el seu camí.
Ni oblit…
Per anys sobre la mar
sempre bufà el vent,
que no van parar
mai, ni per un moment:
quan una nit d'hivern
al port de Maó,
dintre d'una cançó
ell volia volar.
Ell volgué tornar,
aquella nit d'hivern,
a prop d'aquella mar
on tot semblava etern:
la noia dintre el somni
encara viu,
closa en el racó
on serà sempre estiu.
Ni oblit…
Autor(es): Antonio Arca,Marcello Peghin/ Salvatore Maltana