No sé mai què penses
No sé mai què penses ni quan estàs dormint.
No sé mai què penses quan veus la tele a les nits.
Tothom va de pressa i tu i jo som dos cargols.
Tothom va de pressa i segur que acabem als forns. Últimament ho fem tot malament, som siamesos d'antics déus prohibitius.
Evidentment que ens sobra molta gent, som parents llunyans d'antics capellans d'estiu. M'agraden les senyores que caminen elegants. M'agraden les senyores que saben què he de ser de gran.
Tot se'ns en va de les mans per moments, agafo el telèfon contestes i no em sents.
Les emocions se'ns barregen de nit, puc ser un espantaocells o un pervertit.
Autor(es): Josep Torelló