No sóc jo, ets tu qui no vol
i ja m’has explicat
les mil i una històries,
estic bocabadat.
I totes sexuals,
tanta promiscuïtat
que no entenc perquè no em toques.
Aquí què ha passat?
No sóc jo, ets tu qui no vol.
Sentir desig per tu
no ha de ser pecat,
no poder ni acariciar-te...
em té descontrolat.
No sóc jo, ets tu qui no vol.
Sentir-me culpable per voler besar-te,
Reprimir totes les ganes de tocar-te.
No sóc jo, ets tu qui no vol.
Si el principi és així,
em té molt preocupat
com serà d’aquí alguns anys,
estic desesperat.
No sóc jo, ets tu qui no vol.
Això em fa pensar
que ho tens tot calculat,
realment jo no t’agrado,
aquí hi ha gat amagat.
No sóc jo, ets tu qui no vol.
Sentir-me culpable per voler besar-te,
Reprimir totes les ganes de tocar-te.
No sóc jo, ets tu qui no vol.
No hi ha solució
per més que n’hem parlat,
foraster entre els teus braços,
doncs ja me n’he cansat.
No sóc jo, ets tu qui no vol.
Aquesta relació
per mi ja s’ha acabat,millor quedar-se sol
que mal acompanyat.
No sóc jo, ets tu qui no vol.
I ara que
ja no estem junts
torno a saber,
te’n fas a munts.
El millor de tot és que després de tot
me n’he adonat a temps i no he perdut el temps.
No sóc jo, ets tu qui no vol.
Autor(es): Gerard Sesé