No t'estim
com si res fot amb tu,
només penses en anar de festa,
i no fer mai res per ningú
Festa, fes-te ben neta la conciència,
si és que encara en tens en algun racó,
si fossis del meu amor la reina
jo seria el teu peó.
Ja fa temps, ja fa temps que tot et molesta,
abarallada amb tot el món,
si cada dia hi ha una tempesta,
ressaca des del fons del teu cor.
No t’estim… T’ho has guanyat.
Buida, que no tens al cap més que cendra,
res que sigui autèntic i de valor,
sa teua imatge és tan perfecte
com lo lleig que hi ha al interior.
Com voldria que no fossis tan superficial,
ni tan de broma ni tant del material,
ni tanta xarxa ni televisió,
tens el cervell com un ciuró.
Ja fa temps, ja fa temps que tot et molesta,
abarallada amb tot el món,
si cada dia hi ha una tempesta,
ressaca des del fons del teu cor.
No t’estim, no t’estim… Tu has guanyat.
Autor(es): David Serra,David Serra/ Joan Barbé