Novembre
Crec que em vaig perdre un abril,
la vergonya i les pors,
corrent per pillar l’autobús,
un dijous cap al tard,
endevina cap a on.
El maig va passar volant,
entre muntanyes de salt,
d'un pensament amarg i dolç,
d’un passat radiant,
d’un futur dubtós.
Un juny desaparegut,
entre llibretes i apunts.
Un juliol a l’estranger,
va acabar l’agost,
amb festa major.
Setembre arriba confós,
després de roig tot és fosc,
però ara que t'he trobat a tu,
tot el què he de fer,
és ordenar els meus sentiments.
Abraçats ens ha trobat la nit,
perdut,
jo en els teus ulls,
un divendres qualsevol.
Els meus dits jugant al teu palmells,
tu busques,
un lloc on mirar,
entre cançó i cançó.
Acostar-me i fer-te un petó,
i veure,
com després somrius,
em fas sentir tan viu.
Sé que és màgia això que estem vivint,
quan junts,
ens deixem portar,
he despertat,
i ara el somni és realitat, i ara el somni és realitat.
Mai vaig pensar que una nit,
Podria acabar així.
Tot i que mai ho van cantar;
Hem viscut el què vam somiar.
Mai vaig pensar que una nit,
Podria acabar així.
En aquesta nit m'has despertat,
I ara el somni és realitat, i ara el somni és realitat.
Perseguint-te a tot arreu,
mig octubre l’has fet teu,
i en l’altre mig he descobert,
que el mateix que sento jo,
és el què sents tu.
Mai vaig pensar que una nit,
Podria acabar així.
Tot i que mai ho van cantar;
Hem viscut el què vam somiar.
Mai vaig pensar que una nit,
Podria acabar així.
En aquesta nit m'has despertat,
I ara el somni és realitat, i ara el somni és realitat.
I l’octubre acaba així,
a quilòmetres d’aquí,
mentre respiro el glaç del nord,
escric el què serà,
un novembre al teu costat.
Autor(es): Faust