No venguis sa terra
de pares a fills amb gotes de suor
de generació a generació,
no la venguis ni per poc ni per molt.
S'aigua dels pous de sa nostra illa
sempre n'hem tengut prou
i ara aqueixa gent la mos salarà,
no la venguis ni per molt ni per res.
A una gent estranya que mos envaix
no venguis sa terra per quatre doblers.
Sempre et quedarà s'orgull de ser qui ets
no venguis sa terra per quatre doblers.
Aquesta cançṕ és pels nostres pagesos
que lluiten per tirar endavant es camp
per evitar que sa corrupció
no trepitgi sa seva dignitat.
I mos volen fer creure que la culpa és tota nostra?
Com si haguéssim pogut opinar mai?
Com si haguéssim pogut dir "no xucleu sa nostra suor"?
Quina perversitat no és destruir sa nostra bellesa
i recaptar es nostres béns per viure Madrid
a esquena dret ai maltractar la cultura i la gent.
No hi ha vida sense parla ni terra sense sentiments,
ja fa temps que mos envaeixen mos volen fer passar per dolents?
Autor(es): Antoni Nicolau