Nyacres epigramàtiques
Embriac de paisatge,
de vent, de mar i de cel,
tragediant el bruel
no he assolit gaire avantatge.
La Muga se'n va a Girona,
el Fluvià va a Roquetes;
el Ter se'n va a Barcelona
i l'Onyar a fer punyetes.
Amb tot això del Pení
-pepsicola, ràdar i àtom-
engegaran a parir
l'Empordà, sense ultimàtum.
A Empúries el museu;
a Cadaqués, ploraneres,
per àmfores, Cap Norfeu
i per la fruita, Figueres.
Al carrer de Monturiol,
l'inventor del submarí,
jo i en Salvador Dalí,
-tres genis-, hem vist el sol.
Si distingeixen els savis
tres mil plantes labiades,
fadiguem els nostres llavis
besant-nos tres mil vegades.
Els dardells del meu buirac
m'obeeixen amb orgull:
escassejo l'afalac,
tiro dret i ofenc quan vull.
Veïna, que fas arpegis
mentre dormo, t'ho demano:
-Segueix, sembla que em grapegis
com si jo fos el piano!
I tot just convalescent
encara de l'últim polvo,
quan sentio l'ego te absolvo,
Senyor, que pugui dir: -Amén.
Autor(es): Carles Fages de Climent,Popular/ De Calaix