Objectiu comú
i ens costa d'entendre com ho heu deixat.
Som la veu més forta - de tants silenciats...
i ens cremen les venes: tot el que està passant no ens permet restar callats!
Miro per la tele, la notícia 37:
la penya es suïcida perquè no arriba a fi de mes.
I havia una família amb les maletes davant de casa,
els hi vaig preguntar si se n'anaven de vacances:
els hi van dir que del pis avui havien de marxar,
però que la hipoteca sí que l'havien de pagar!
Tu vés treballant fins que facis els 70 anys,
però la teva pasta sempre enriquirà als bancs.
I això em rebenta, això em desperta.
No podem pas viure sota aquesta condemna!
I això em molesta, això em desespera.
Perquè quatre visquin rics, molts han de morir en la misèria!
Som Pere Anton i Tu,
anem junts perquè tenim un objectiu comú.
Pere Anton i Tu, i
en aquesta festa només hi faltaves tu.
Això em rebenta, això em desperta.
No podem pas viure sota aquesta condemna!
Això em molesta, això em desespera.
Perquè quatre visquin rics, molts hem de morir en la misèria!
L'ésser humà amb la mateixa pedra sempre s'entrebanca:
la degeneració del progrés la ment ens estanca.
Ells són inflexibles quan els impostos recapten,
però què carai fan amb la pasta si tot ho retallen?
Els estudis que són públics valen una pasta,
podreix-te en una llista encara que tinguis càncer,
aquest sistema sols enriqueix la seva casta,
i quan ens mires preguntes "perquè aquestes cares"?
Som Pere Anton i Tu,
anem junts perquè tenim un objectiu comú.
Pere Anton i Tu
I en aquesta festa només hi faltaves tu.
Sortim al carrer per convertir-nos en un puny:
5 dits apretats sempre faran més força que un.
Que la vida se'ns escapa! Sortim junts cap a la plaça,
per cridar a contravent que no ens prenguin més el pèl!
I això em rebenta, això em desperta.
No podem pas viure sota aquesta condemna!
I això em molesta, això em desespera.
Perquè quatre visquin rics, molts hem de morir en la misèria!
Pere Anton i Tu
anem junts perquè tenim un objectiu comú.
Pere Anton i Tu
i en aquesta lluita només hi faltaves tu.
Miro per la tele la notícia trenta-set...