Oceà
Ets lluny, no ho veus ?
Ets prou lluny per ofegar-te.
A remolc de les onades
el blau se't fa un color estrany,
una boira de sang, d'aigua perversa.
Ets lluny, no ho veus ?
I peses prou per enfonsar-te.
A remolc de les onades
a embranzides vas deixant
el que ens va costar tant: tota una vida.
Quin oceà t'ha tocat per empassar-te ?
Quin oceà has triat per oblidar-me ?
Quin oceà serà la fi del teu viatge ?
Quin oceà ?
Autor(es): Lluís Costabella