Obsessionat
Quan la nit obra la porta,
penetra la llum i la deixa morta,
el dia comença, però el meu jorn ja té un final.
Seguir sempre igual és la consigna,
devia néixer sota un mal signe
que sempre em condemna
a una sola activitat.
Quan escric, jo penso en tu,
adormit, jo penso en tu,
el teu lloc és el meu cap, estic obsessionat,
i el pitjor és que no vull canviar.
Em veureu sortir a la plaça
però no crec que puguem parlar massa,
la cara impassible, però la creu va treballant.
Segueixo cantant la melodia
que vaig regalar-te un bon dia,
tan sols vull silenci per sentir-te respirar.
Conduint, jo penso en tu,
dalt del cim, jo penso en tu
el psicòleg m´ha citat, estic obsessionat,
i el pitjor és que no em vull curar.
Quan escric jo penso en tu,
adormit jo penso en tu,
el teu lloc és el meu cap
estic obsessionat,
i el pitjor és que no vull canviar.
Quan escric jo penso en tu,
adormit jo penso en tu,
el teu lloc és el meu cap
estic obsessionat,
i el pitjor és que no vull canviar.
Fent l´amor jo penso en tu,
si tinc por jo penso en tu,
al teu verí estic enganxat
estic obsessionat,
i el pitjor és que no ho vull deixar.
Autor(es): Cristian G. Montenegro