Oceans
sent la pluja i no,
no li importa mullar-se.
Veu la lluna,
veu la lluna i creu
que pot acaronar-la,
curar-la amb les mans
Sent la flama,
sent la flama i no,
no vol que mai s'apague,
que mai s'apague.
Veu l'abisme,
veu l'abisme i no,
no té por de caure,
no té por.
I si ha de tastar, tastar el dolor.
Escriu en un paper la llista dels desitjos,
no pararà fins a poder complir-los,
amb la mirada fixa a l’horitzó.
Ja no li queda gaire temps,
ja no li queda temps.
Mai s’excusa, mai s’excusa i no,
no vol estar a soles, estar a soles. Ara sembla, ara sembla que,
Autor(es): Inèrcia