Ones, guitarres i tambors
la nit té només una hora.
Hi ha un home que beu
i un que pensa en sol i plantes.
Fa anys, abans de dormir
imaginaven llums i estadis,
ara defugen aquest pensament
evadint les nits d’insomni.
Ones, guitarres i tambors
mai els donen l’esquena
viatgen per fer ballar els sords
fins que el cos els obligui a parar.
La vida avança i els quilòmetres curteixen,
l’escenari ja no és l’hospital de l’ego.
L’artista és egoista i el pares és altruista,
la música és abstracta i les masses manejables.
Ones, guitarres i tambors
mai els donen l’esquena
viatgen per fer ballar els sords
fins que el cos els obligui a parar.
L’home s’apaga, llums de colors,
entra la banda,
l’estadi és ple per últim cop.