On ets (elegia)
Visc en un rellotge
a les fosques dins aquest calaix de ciutat
En el desert dels mesos, torna a fer fred i m'alço el coll,
camino altre cop aquests carrers hostils,
camins plens de bardisses: OCCIDENT
Són les cinc: El món s’aguanta en un vas d’alcohol, jo també.
Mitges negres amb cara de plàstic governen la nit,
El senyor Consum segueix sent l’únic guanyador,
Bec l’últim cubata de soledat amb gel
Enmig d’una multitud de ningú
En direcció a la setmana laboral,
rostres dibuixats amb colors opacs,
(són morts, són pedres, són illes)
passen amb petjades presoneres
omplint dies buits plens d'autobusos,
com rates de claveguera, sempre tornant als seus forats
A on, on ets, a on, on et trobo
Haig d'anar molt lluny, Vida, t'estic buscant
Ara estan tancant, quasi no queda ningú
Sona el ritme d’un taló nerviós que toca el dos (menys plàstic)
Els darrers vasos es retiren, els cendrers van desfilant,
Les llimones rellisquen enmig de burilles pintades (de carmesí)
T'estic, buscant, buscant, buscant-te
en algun lloc haig de trobar-te
Vull retenir-te, recollir-te, fecundar-te, deturar-te, Vida
Convida'm a obrir la capsa sorpresa on t'amagues, Vida
Inunda'm, sobrepassa'm .Torna a la conca de les meves mans,
torna a compartir amb mi uns instants, uns instants.
tornada
Visc en un rellotge, a les fosques dins aquest calaix de ciutat
En el desert dels mesos, torna a fer fred i m'alço el coll,
camino altre cop aquests carrers hostils,
camins plens de bardisses: OCCIDENT,OCCIDENT
En direcció a la setmana laboral, Rostres dibuixats amb colors opacs (Som morts som pedres som illes) passen amb petjades presoneres omplint dies buits plens d'autobusos, com rates de claveguera sempre tornant, sempre tornant als seus forats
A on, on ets, a on, on et trobo
Haig d'anar molt lluny, Vida, t'estic buscant
Haig d’anar molt lluny (3cops)
Son morts, són pedres, són illes (2 cops)