Oració II
i estrelles estranyes fonent-se com coets,
que avui vetllo l'ànima, avui estic quiet.
Cels, doneu-me llampecs,
grops de migranya com la pluja vermella,
que avui vetllo amb calma, avui estic fred.
I Déu, fes que pugui, res més no et puc dir,
que l'infern és en mans, d'imatges de fang brutes;
que ignorants i febles i tristament conscients
ens diuen adéu.