Orfes fills de Buda


Pinto mones per ofici i he arribat a una ciutat on
La mainada està atrapada, treballant de sol a sol
Quan van veure´m em cridaren, el més jove va parlar-me
“Hem perdut els nostres pares, quan creuàvem les muntanyes”

La mainada està nerviosa
La mainada està cansada
La mainada està perduda
Són com orfes fills de Buda

Prometeu ja diu mentides, ha crescut o s´ha fet vell?
Era un nen fa quatre dies, i ara es l´amo d´un bordell
La mainada no el pot veure, va ser ell qui els va enredar
Qui va segrestar als seus pares, qui els obliga a treballar

La mainada està nerviosa
La mainada està cansada
La mainada està perduda
Són com orfes fills de Buda

Cremen cotxes, creixen flames, ballen les llengües de foc
Al ritme de ganivets, esmolats, morts de fam
“ S´ha acabat aquesta farsa!!” crida un nen que té un ull d´or
La venjança ja s´atansa, hi ha un nou món per construir 

La mainada està nerviosa
La mainada està cansada
La mainada està perduda
Són com orfes fills de Buda