Orgull
estic fora de lloc,
però no em fa cap vergonya
dir-te realment com sóc.
Hauria d'estar per sobre,
potser hauria d'estar mort,
però cada dia que passa
es torna tot més fosc.
Estic fora de mi,
estic fora de joc,
només queden relíquies
de tot el que jo sóc.
Hauria d'estar per sobre,
potser hauria d'estar mort,
deixar que tothom pensi
que no he arribat enlloc.
Fora massa aviat,
però no fora del tot.
Ja no et molesto més,
o gens és menys que poc?
Sé que no sóc com tu,
que cada cop quedo pitjor,
però és com si envegés el lloc
del teu peu a la sabata.