Paisatge
Mirant el paisatge
t'he vist ja fa uns anys
i aquell bosc que amb ulls eterns
tan mandrosament guardava l'estany
Els arbres somniaven
parlaven de tu
d'un temps fresc i del record
que restava encara
al fons dels seus ulls
Un cos vegetal
vençut
de ferma actitud
un cor mineral
perdut
era jo i eres tu
Giraven planetes
al prat de la nit
dibuixant a fosques
estels i camins
mirant cap enrere
t'he vist ja fa uns anys
si es perd el paisatge, sé
que el teu record
no tornarà mai
Només quedaran
les fotos d'ahir
imatgesdamunt paper
que el vent arrossega
cap a l'oblit
cap a l'oblit