Pallarès
ara es mullen en el mar ara en el riu
no fan pensar amb el teu modern cervell
que una nova ronda, una nova tanda
s'està aixecant per les terres del nord
tot traient 'xispes' de les sabates?
No et fan pensar, bon pallús
que el cel pot estar començant a obrir-se?
Darrere uns núvols gens despreciables
i damunt els caps de cistella
digues si és que no ho veus, Pallarès.
Quan els teus peus han trepitjat el cagalló
barreja furtiva de salsitxes i pudor
no has sentit en les teves intimitats
el crit obligat de la recança i autocompassió?
No pateixes doncs, no has plorat?
Qualque vegada quan els sentiments surten
sense mida ni prudència del teu cor
no has intentat llavors ser muntanya o terrat
o bé amagar el cap dintre d'un forat
o coses prohibides pels grans diputats?
Digues si és que no ho veus, Pallarès.
Mans boniques com caleidoscopis de tardor,
músiques i grans imatges de colors, oh
inefables i magnífics metalls
o la simple i necessària evolució
inclús menjar formatge al damunt d'un caixó
són coses serioses, amic Pallarès.
Coses que poden fer trontollar el teu cervell
o coses tan immenses come l sol,
el món o els homes o el mateix amor, oh
que al cap i a la fi tu estimes sense remissió
digues si és que no ho veus, Pallarès.
Autor(es): Jordi Batiste