Parada obligatòria III


Cada vespre voldria donar-vos el meu cant.
com un germà petit del vostre adust coratge.
I poc mės que el silenci us pot acompanyar.

Al caire d'aigües negres, altres cançons alegren
per a l'amic que somnia platges de comiat.
Teixint-li escuts florits calla, el vetlla, la terra.


Autor(es): Maria Àngels Anglada