Paràtges erms
No provis d'acostar-te,
ja fa temps que et veig de lluny.
Estúpid, fluix i brètol!
Peró també una mica dat per el cul!
No pots ni imaginar-te,
Quanta gent he vist com tu.
Sou com les aus de pressa!
Sense pena ni regust!
Paratges erms, farcits de serps,
els ulls perduts cap al ponent,
el cap amb done voltes pensant / que jo tinc el secret!
Ni el dolor, remou el cor.
Ni el plor dels nens, ens treu la son.
Peró jo sé que tinc poder, per canviar el meu propi món.
Obre les finestres!
Deixa que bufi el vent!
Que bateguin bé les portes!
Que es moguin els sentiments!
Que el que ara es dret, es giri!
Que tot lo falç es cremi!
Que nous llibres s'escriguin!
Que noves formes neixin!
Paratges erms, farcits de serps,
els ulls perduts cap al ponent,
el cap amb done voltes pensant / que jo tinc el secret!
Ni el dolor, remou el cor.
Ni el plor dels nens, ens treu la son.
Ara sé que tenim poder, per canviar el nostre món.
Autor(es): Josep Mª Baulenas