Paraules que s'endú es vent
i l'altra mitja enflocant-nos
paraules que s'endú el vent,
paraules que s'endú el vent.
Impacients, empentejant per ser els primers
quan ens cansam d'atropellar-nos
llavonses ens sobra el temps,
llavonses ens sobra el temps.
Ara entenc perquè
plora l'arbre i el torrent,
el llarg que pot ser un moment d'agonia,
sembla que no acabi mai.
Ara sé que no hi ha cap esfera comptant
lo breu que pot ser un any de felicitat:
amb un no-res se n'ha anat.
I és un fet, quan deim "que dolenta que és la gent",
tots acabam per oblidar-nos
que nosaltres també som gent,
que nosaltres també som gent.
Ara entenc perquè plora l'arbre i el torrent,
el llarg que pot ser un moment d'agonia,
sembla que no acabi mai.
Ara sé que no hi ha cap esfera comptant
lo breu que pot ser un any de felicitat:
amb un no-res se n'ha anat.
... Paraules que s'endú es vent
... Paraules que s'endú es vent....
Autor(es): Tomeu Penya