Passo
sovint, el dolç sembla amarg, però faig de cada pena, deliri i vida, un nou caminar.
Mira i vigila amb ulls de gat, balla la ràbia en el terrat, trenca la corda que amarra la vida fort.
Cridant, per trencar el silenci,Corrent, per no anar a enlloc,
fent bombolles de sabó que mai rebentin i aixecar-me com si avui acabés el món.
Maldestre, entre matinades, clavo dentellada,
ull viu, esquivo el parany, entre tot i res hi ha una corda fluixa amb allò important.
Mira i vigila amb ulls de gat, balla la ràbia en el terrat, trenca la corda que amarra la vida fort.
Nedant; contra les ones, cantant, dins el meu cap
deixar de formular-me més preguntes, sense preocupar-me per demà