Pell
Breu com un cop d'ull indiferent que et duu un record superficial
Surt com el record d'aquell dolor que ataca el cos quan no fa bo
Neix com neixen herbes de llavors que el temps ha anat cobrint de pols
I no saps ben bé d'on ve, però es clava a l'estómac
i et fa veure el poder que té per fer mal
Potser no és més que pell que a la memòria
s'ha fet tan transparent que ja no et cobreix… i no tapa res.
Però hi és, tant és si ho busques com si no, sempre apareix sense raó
Té l'aspecte d'un vell conegut de qui ja no en tens cap record.
I no saps ben bé d'on ve, però es clava a l'estómac
i et fa veure el poder que té per fer mal
Potser no és més que pell que a la memòria
s'ha fet tan transparent que ja no et cobreix… i no tapa res.
Creus que no existeix